La noia del monyo és una proposta expositiva que reflexiona entorn el concepte de feminitat, la recerca de la identitat i la manera com la societat accepta (o no) les diferents formes d’estimar i de viure la sexualitat

Per a realitzar aquest projecte s’ha rebut l’ajuda de la Beca Kreas 2018 de l’Ajuntament de Girona i el suport del Centre Cultural La Mercè, espai que es converteix en l’epicentre de l’exposició. La resta d’obres estant repartides en sis comerços del casc antic, els quals hem buscat que tinguin una singularitat, tant pel propi local com pel producte que ofereixen. D’aquesta manera, la idea és sorprendre també aquelles persones que no anaven predisposades a contemplar una obra d’art, fent-les reflexionar i convidant-les a completar l’exposició.

Fent referència al contingut expositiu, l’artista duu a terme un projecte autobiogràfic on es vol narrar una història d’amor entres dues dones a través d’imatges gràfiques. La idea inicial per desenvolupar aquest projecte sorgeix en el moment en què l’autora viu per primera vegada una situació d’aquest tipus (tenir una relació amb una altra dona) i s’adona sorprenentment que una part de la societat encara no ho tolera, al contrari del que ella pensava.

Per a la realització de les obres es treballa amb diferents tècniques. Es parteix d’una fotografia inicial realitzada per l’artista, la qual posteriorment és dibuixada amb ordinador i pintada amb textures realitzades amb pintures manuals posteriorment digitalitzades. A més, les obres van acompanyades de frases per marcar el contrast entre el que ella estava vivint i el que algunes persones li deien o transmetien entorn aquesta situació. En conseqüència, es crea un xoc entre un sentiment subjectiu, plasmat en forma d’obra gràfica, i un sentiment extern per part d’altres persones, expressat en citacions reals.